Marc, Sol i la pioja Margarida

Marc era un crack de la pilota, li encantava jugar a futbol i es passava el dia pensant en jugades i entrenaments. Quan arribava a casa després del cole li explicava a la seva germana, sol, totes les jugades i gols que havia ficat. A Sol li encantava escoltar les històries del seu germà i quan ell li parlava dels seus triomfs ella admirada li deia ets un campió! I Marc content i orgullós se n'anava a la seva cambra gratant-se el cap pel passadís. Sol últimament havia observat que Marc no parava de gratar-se el cap 'fins quan estava explicant-li alguna jugada emocionant es gratava el cap! Però que li passa? Es preguntava Sol, Per què es grata tant el cap? .

una tarda, Sol estava acabant els seus deures quan va notar una picor darrere de les orelles, no li va donar importància i va seguir pintant el seu dibuix. Però a la nit, mentre sopava, va tornar a notar la picor, aquest cop era més fort i en la coroneta, mirar a Marcos, que ja estava acabant-se la truita, i es va adonar que ell també estava gratant-se. Marc i Sol es van mirar i en donar-se compte que estaven fent el mateix els va entrar un atac de riure. En aquest moment la mare va entrar a la cuina De què rieu? els va preguntar, contádmelo jo també vull riure. De res mare, contestar Sol, que cada vegada Marc i jo ens assemblem mes. Abans Marc no parava de gratar-se el cap i jo no entenia per què, vaig pensar que eren coses de grans però ara jo també em grato el cap així que ja sóc gran com Marcos. Els nens van tornar a mirar-se i morts del riure van començar a gratar-se el cap com bojos. Per a sorpresa de Sol i Marcos mare en comptes de riure va posar els ulls en blanc i cara d'enuig Què us pica el cap? Com no m'ho heu dit abans? Els nens es van mirar estranyats Què li passa a la mare? Per què s'enfada? si només ens pica el cap. La mare va sortir bufant de la cuina amb cara de preocupació. Quant acabeu el sopar, va dir, veniu a la cambra de bany he de mirar-vos el cap.

Marc i Sol es van mirar, no entenien res, així que es van donar pressa amb la pera i van ser a la cambra de bany. Allà hi havia la mare amb una pinta a la mà i cara de preocupació Des de quan et pica el cap, Marc? Va preguntar la mare. No sé contestar Marcos, des de ..... des .... no sé mare des de fa temps. La mare va tornar a esbufegar i amb gest resolutiu va aixecar els cabells Marc amb la pinta pel clatell Que horror! Va cridar estàs ple de llémenes! Marc va fer cara de sorpresa i va mirar a Sol que va tornar la mirada d'estranyesa al seu germà Què passa mare? Què són llémenes? Per què t'enfades? No m'enfado va contestar la mare, és que el teu germà té polls i la teva segurament tens també. Són ja les nou del nit, la farmàcia està tancada i així no podeu anar a l'escola. A veure com està Sol però el que està clar és que Marc no pot anar. La mare va separar el pèl de Sol i amb cara de desaprovació va confirmar a Sol que també tenia llémenes i que l'endemà no podria anar a l'escola.